Setena sessió (2): Les Preguntes

En la última sessió també se'ns plantejaren dues preguntes, les quals responc en aquesta entrada. Aquestes son les següents:

1. Quina concepció d'intel·ligència i creativitat es busca promoure amb el nostre projecte?
2. Quines evidències es produeixen d'això? 

El projecte que proposem prenent canviar la disposició dels aularis de la facultat de ciències de l’educació i psicologia de la URV. Aquestes no s’han adaptat a les noves tecnologies, estan disposades per dur a terme sessions on la font d'informació sempre és la mateixa. Només es considera una única direcció, com indiquen els pupitres. Aquesta promou l’ús de la intel·ligència de la cognició i de la memòria. Una altra evidència d'això és el fet de que seguim trobant les tarimes, quan avui en dia sabem que el professor no ha de ser la nostra única font d'informació. 

Com a alumnes i usuaris de la nostra facultat hem detectat que les aules d'aquesta no s’adeqüen a les nostre necessitats si volem treballar utilitzant d'altres tècniques. Si volem, per exemple, dur a terme produccions convergents, realitzar treballs en grup, com també equips de treball per assolir entre tots una determinada resposta; trobem que les aules no estan ben preparades. Per contra, sovint se'ns demana realitzar treballs en grup i les aules en les que treballem no estan preparades per poder-los realitzar. Tampoc podem treballar o dur a terme tasques en aquestes per la falta de recursos disponibles per nosaltres, com ara endolls o entrades d’internet. 

Si podem aconseguir que les aules estiguin disposades de tots els recursos necessaris per usar les noves tecnologies, podrem dur a terme produccions divergents a la vegada, ja que serà molt més fàcil i ràpid compartir la nostra informació, com també fer feedbacks. D’aquesta manera podrem a través de la generació de coneixements, compartir els diferents finals on aconseguim arribar. 

Modificant les aules aconseguirem també promoure la avaluació entre companys, que es realitzin feedbacks entre ells, com també la autoavaluació dels alumnes ja que tindran més eines a l’abast com també la possibilitat de comparar el seus treballs amb d’altres ja realitzats o realitzats pels seus companys, in situ, en l’aula. 

Pretenem, doncs que incorporant en les aules de la nostra facultat els recursos necessaris per poder utilitzar les noves tecnologies i disposant correctament el mobiliari de l’aula s’iniciï un canvi en la facultat en les metodologies utilitzades.

Finalment, us mostro un acudit, del qual cada un de nosaltres pot realitzar la seva interpretació.

Setena sessió: La intel·ligència

Avui hem iniciat la sessió amb la lectura del següent article:

“La inteligencia y el pensamiento creativo: aportes Históricos en la educación.” De Vivian María Pacheco Urbina

Posteriorment a la lectura d'aquest article, hem estat discutint sobre la intel·ligència, els diferents paràmetres que s’han utilitzat per mesurar-la, com també les diferents importàncies que han tingut cada una de les part que forment la intel·ligència d'una persona. De l’article, m’agradaria destacar els cinc tipus de classificació que proposa el text i les quals hem estat comentant a classe de manera extensa.

1. La cognició. Finalment i després de molt debatre hem vist que aquest tipus d'intel·ligència es la que se'ns demana a la universitat la majoria de vegades. En ella es contempla la capacitat de comprendre i entendre.

2. La memòria. Recuperant les nostres vivències en les èpoques d'escolarització primària i secundaria, hem pogut entendre que durant aquelles la intel·ligència que més es premiava era la memorística.

3 i 4. Tant la Producció divergent com la Producció convergent no les hem pogut encabir en cap de les etapes educatives. Per la meva experiència en el món dels esports he pogut veure reflectida aquestes produccions en les tècniques tant d'atac i defensa que utilitzem; ja sigui per a treure d'un sol fet una veritat de finals (divergent), com de una gran varietat de fonts poder arribar a un mateix fi.

5. La avaluació. Aquesta altra cop només l’hem trobat en els estudis universitaris que hem realitzat, ja que només ha estat en aquests que se'ns ha demanat auto-avaluar-nos i tindre un criteri propi per tal de fer-ho.

Posteriorment, la Janaina ha estes per la seva taula un seguit d'objectes del qual hem hagut d'escollir un. Aquest els hi hem tret alguna part que els formava per tal d'així convertir-los en un altre objecte amb unes altres funcions. Seguidament, tenint en compte la part que els hi havíem tret, hem hagut de crear un nou objecte, aquest cop que no existís i amb unes noves funcions. Aquesta activitat ens ha mostrat que actualment tenim la nostra creativitat molt limitada i constantment estem demanant permís per realitzar les coses. El fet d'haver tingut sempre les pautes tant establertes, ha provocat que si no ens las estableixen ens sentim perduts i les demanem.

Sisena sessió: Un Llibre inspirador

Avui ha estat una classe peculiar. Hem sigut pocs,això ha causat que haguem pogut discutir i filosofar sobre aspectes de l’educació formal com també compartir opinions i vivències que hem viscut cada una de nosaltres. 

Tot ha va sorgit gràcies a la lectura que hem dut a terme a classe, en concret un capítol de l’Eduard Punset. d'aquesta lectura hem destacat diversos punts que creiem que s’estant realitzant de manera errònia en l’educació formal. 

El primer punt que hem destacat és la distancia que hi ha entre els món de dintre de l’aula i el món real, es a dir l’extern, el que envolta aquest entorn educatiu. Hem estat parlant dels diversos ponts que utilitzen per comunicar-se ja que sovint parlen un llenguatge diferent i utilitzen les notes finals de les assignatures per ficar-se d'acord i comprendre quina ha estat l’evolució dels alumnes i des de l’altre cantó dels seus fills. Aquest ponts que s’utilitzen per comunicar-se ha provocat l’explotació d'un d'ells. Aquesta explotació ha provocat que tan pares com fills tinguin una obsessió per les notes. Una obsessió malaltissa i que ens recorda a com ha funcionat l’educació des de fa diversos anys. Actualment encara estem fent servir patrons d'altres temps, els quals actualment son erronis; per que els alumnes neixen i creixen en un entorn completament diferent on en el seu dia a dia tenen contacte constant amb aparells electrònics i noves tecnologies.

El meu projecte pretén a través del canvi de l’espai educatiu en si, poder trencar aquestes barreres que hem creat i apropar el món real a les aules, fent ús de totes aquelles eines que podem utilitzar durant el dia a dia. Aprendre a fer un ús correcte d'elles i saber gestionar la informació que reben de tots els mitjans que ens envolten. Canviar l’espai educatiu i apropar les noves tecnologies també implicarà un canvi de la metodologia del professorat on l’alumne no serà el receptor, sinó que es convertirà en el centre de l’aprenentatge i el mestre es convertirà en un guia. Crec que aquest canvi de l’aula promocionarà el treball cooperatiu i en grup i afavorirà el treball en equip. I no pas la alineació que hem tingut fins ara, les eternes files de pupitres i la una direccionalitat del coneixement.

Per finalitzar aquesta entrada, us citaré un paràgraf que m’ha agradat molt del llibre d'en Punset. 

"Actualment, la informació viatja a les nostres butxaques a bord de telèfons mòbils de la mida del palmell de la mà, i les distàncies han desaparegut gràcies a la ubiqüitat internet i de les xarxes socials. Tot i això, quan diem “escola”, avui continuem pensant en un professor, dalt d'una tarima i al costat d'una pissarra, que s’adreça a una colla de nois i noies asseguts en fileres de pupitres, Ben bé com fa cent anys. Qualsevol dada que el mestre els reveli, la podran trobar fàcilment als seus terminals digitals en qüestió de segons, però la fórmula del docent que deixa anar la lliçó als alumnes sense parar-se a pensar com són, com senten, ni com reben aquesta informació que els proporciona, continua sent la que domina la majoria de centres educatius." (cap. 3)