Avui ha estat una classe peculiar. Hem sigut pocs,això ha causat que haguem pogut discutir i filosofar sobre aspectes de l’educació formal com també compartir opinions i vivències que hem viscut cada una de nosaltres.
Tot ha va sorgit gràcies a la lectura que hem dut a terme a classe, en concret un capítol de l’Eduard Punset. d'aquesta lectura hem destacat diversos punts que creiem que s’estant realitzant de manera errònia en l’educació formal.
El primer punt que hem destacat és la distancia que hi ha entre els món de dintre de l’aula i el món real, es a dir l’extern, el que envolta aquest entorn educatiu. Hem estat parlant dels diversos ponts que utilitzen per comunicar-se ja que sovint parlen un llenguatge diferent i utilitzen les notes finals de les assignatures per ficar-se d'acord i comprendre quina ha estat l’evolució dels alumnes i des de l’altre cantó dels seus fills. Aquest ponts que s’utilitzen per comunicar-se ha provocat l’explotació d'un d'ells. Aquesta explotació ha provocat que tan pares com fills tinguin una obsessió per les notes. Una obsessió malaltissa i que ens recorda a com ha funcionat l’educació des de fa diversos anys. Actualment encara estem fent servir patrons d'altres temps, els quals actualment son erronis; per que els alumnes neixen i creixen en un entorn completament diferent on en el seu dia a dia tenen contacte constant amb aparells electrònics i noves tecnologies.
El meu projecte pretén a través del canvi de l’espai educatiu en si, poder trencar aquestes barreres que hem creat i apropar el món real a les aules, fent ús de totes aquelles eines que podem utilitzar durant el dia a dia. Aprendre a fer un ús correcte d'elles i saber gestionar la informació que reben de tots els mitjans que ens envolten. Canviar l’espai educatiu i apropar les noves tecnologies també implicarà un canvi de la metodologia del professorat on l’alumne no serà el receptor, sinó que es convertirà en el centre de l’aprenentatge i el mestre es convertirà en un guia. Crec que aquest canvi de l’aula promocionarà el treball cooperatiu i en grup i afavorirà el treball en equip. I no pas la alineació que hem tingut fins ara, les eternes files de pupitres i la una direccionalitat del coneixement.
Per finalitzar aquesta entrada, us citaré un paràgraf que m’ha agradat molt del llibre d'en Punset.
"Actualment, la informació viatja a les nostres butxaques a bord de telèfons mòbils de la mida del palmell de la mà, i les distàncies han desaparegut gràcies a la ubiqüitat internet i de les xarxes socials. Tot i això, quan diem “escola”, avui continuem pensant en un professor, dalt d'una tarima i al costat d'una pissarra, que s’adreça a una colla de nois i noies asseguts en fileres de pupitres, Ben bé com fa cent anys. Qualsevol dada que el mestre els reveli, la podran trobar fàcilment als seus terminals digitals en qüestió de segons, però la fórmula del docent que deixa anar la lliçó als alumnes sense parar-se a pensar com són, com senten, ni com reben aquesta informació que els proporciona, continua sent la que domina la majoria de centres educatius." (cap. 3)
No hay comentarios:
Publicar un comentario