Setena sessió (2): Les Preguntes

En la última sessió també se'ns plantejaren dues preguntes, les quals responc en aquesta entrada. Aquestes son les següents:

1. Quina concepció d'intel·ligència i creativitat es busca promoure amb el nostre projecte?
2. Quines evidències es produeixen d'això? 

El projecte que proposem prenent canviar la disposició dels aularis de la facultat de ciències de l’educació i psicologia de la URV. Aquestes no s’han adaptat a les noves tecnologies, estan disposades per dur a terme sessions on la font d'informació sempre és la mateixa. Només es considera una única direcció, com indiquen els pupitres. Aquesta promou l’ús de la intel·ligència de la cognició i de la memòria. Una altra evidència d'això és el fet de que seguim trobant les tarimes, quan avui en dia sabem que el professor no ha de ser la nostra única font d'informació. 

Com a alumnes i usuaris de la nostra facultat hem detectat que les aules d'aquesta no s’adeqüen a les nostre necessitats si volem treballar utilitzant d'altres tècniques. Si volem, per exemple, dur a terme produccions convergents, realitzar treballs en grup, com també equips de treball per assolir entre tots una determinada resposta; trobem que les aules no estan ben preparades. Per contra, sovint se'ns demana realitzar treballs en grup i les aules en les que treballem no estan preparades per poder-los realitzar. Tampoc podem treballar o dur a terme tasques en aquestes per la falta de recursos disponibles per nosaltres, com ara endolls o entrades d’internet. 

Si podem aconseguir que les aules estiguin disposades de tots els recursos necessaris per usar les noves tecnologies, podrem dur a terme produccions divergents a la vegada, ja que serà molt més fàcil i ràpid compartir la nostra informació, com també fer feedbacks. D’aquesta manera podrem a través de la generació de coneixements, compartir els diferents finals on aconseguim arribar. 

Modificant les aules aconseguirem també promoure la avaluació entre companys, que es realitzin feedbacks entre ells, com també la autoavaluació dels alumnes ja que tindran més eines a l’abast com també la possibilitat de comparar el seus treballs amb d’altres ja realitzats o realitzats pels seus companys, in situ, en l’aula. 

Pretenem, doncs que incorporant en les aules de la nostra facultat els recursos necessaris per poder utilitzar les noves tecnologies i disposant correctament el mobiliari de l’aula s’iniciï un canvi en la facultat en les metodologies utilitzades.

Finalment, us mostro un acudit, del qual cada un de nosaltres pot realitzar la seva interpretació.

Setena sessió: La intel·ligència

Avui hem iniciat la sessió amb la lectura del següent article:

“La inteligencia y el pensamiento creativo: aportes Históricos en la educación.” De Vivian María Pacheco Urbina

Posteriorment a la lectura d'aquest article, hem estat discutint sobre la intel·ligència, els diferents paràmetres que s’han utilitzat per mesurar-la, com també les diferents importàncies que han tingut cada una de les part que forment la intel·ligència d'una persona. De l’article, m’agradaria destacar els cinc tipus de classificació que proposa el text i les quals hem estat comentant a classe de manera extensa.

1. La cognició. Finalment i després de molt debatre hem vist que aquest tipus d'intel·ligència es la que se'ns demana a la universitat la majoria de vegades. En ella es contempla la capacitat de comprendre i entendre.

2. La memòria. Recuperant les nostres vivències en les èpoques d'escolarització primària i secundaria, hem pogut entendre que durant aquelles la intel·ligència que més es premiava era la memorística.

3 i 4. Tant la Producció divergent com la Producció convergent no les hem pogut encabir en cap de les etapes educatives. Per la meva experiència en el món dels esports he pogut veure reflectida aquestes produccions en les tècniques tant d'atac i defensa que utilitzem; ja sigui per a treure d'un sol fet una veritat de finals (divergent), com de una gran varietat de fonts poder arribar a un mateix fi.

5. La avaluació. Aquesta altra cop només l’hem trobat en els estudis universitaris que hem realitzat, ja que només ha estat en aquests que se'ns ha demanat auto-avaluar-nos i tindre un criteri propi per tal de fer-ho.

Posteriorment, la Janaina ha estes per la seva taula un seguit d'objectes del qual hem hagut d'escollir un. Aquest els hi hem tret alguna part que els formava per tal d'així convertir-los en un altre objecte amb unes altres funcions. Seguidament, tenint en compte la part que els hi havíem tret, hem hagut de crear un nou objecte, aquest cop que no existís i amb unes noves funcions. Aquesta activitat ens ha mostrat que actualment tenim la nostra creativitat molt limitada i constantment estem demanant permís per realitzar les coses. El fet d'haver tingut sempre les pautes tant establertes, ha provocat que si no ens las estableixen ens sentim perduts i les demanem.

Sisena sessió: Un Llibre inspirador

Avui ha estat una classe peculiar. Hem sigut pocs,això ha causat que haguem pogut discutir i filosofar sobre aspectes de l’educació formal com també compartir opinions i vivències que hem viscut cada una de nosaltres. 

Tot ha va sorgit gràcies a la lectura que hem dut a terme a classe, en concret un capítol de l’Eduard Punset. d'aquesta lectura hem destacat diversos punts que creiem que s’estant realitzant de manera errònia en l’educació formal. 

El primer punt que hem destacat és la distancia que hi ha entre els món de dintre de l’aula i el món real, es a dir l’extern, el que envolta aquest entorn educatiu. Hem estat parlant dels diversos ponts que utilitzen per comunicar-se ja que sovint parlen un llenguatge diferent i utilitzen les notes finals de les assignatures per ficar-se d'acord i comprendre quina ha estat l’evolució dels alumnes i des de l’altre cantó dels seus fills. Aquest ponts que s’utilitzen per comunicar-se ha provocat l’explotació d'un d'ells. Aquesta explotació ha provocat que tan pares com fills tinguin una obsessió per les notes. Una obsessió malaltissa i que ens recorda a com ha funcionat l’educació des de fa diversos anys. Actualment encara estem fent servir patrons d'altres temps, els quals actualment son erronis; per que els alumnes neixen i creixen en un entorn completament diferent on en el seu dia a dia tenen contacte constant amb aparells electrònics i noves tecnologies.

El meu projecte pretén a través del canvi de l’espai educatiu en si, poder trencar aquestes barreres que hem creat i apropar el món real a les aules, fent ús de totes aquelles eines que podem utilitzar durant el dia a dia. Aprendre a fer un ús correcte d'elles i saber gestionar la informació que reben de tots els mitjans que ens envolten. Canviar l’espai educatiu i apropar les noves tecnologies també implicarà un canvi de la metodologia del professorat on l’alumne no serà el receptor, sinó que es convertirà en el centre de l’aprenentatge i el mestre es convertirà en un guia. Crec que aquest canvi de l’aula promocionarà el treball cooperatiu i en grup i afavorirà el treball en equip. I no pas la alineació que hem tingut fins ara, les eternes files de pupitres i la una direccionalitat del coneixement.

Per finalitzar aquesta entrada, us citaré un paràgraf que m’ha agradat molt del llibre d'en Punset. 

"Actualment, la informació viatja a les nostres butxaques a bord de telèfons mòbils de la mida del palmell de la mà, i les distàncies han desaparegut gràcies a la ubiqüitat internet i de les xarxes socials. Tot i això, quan diem “escola”, avui continuem pensant en un professor, dalt d'una tarima i al costat d'una pissarra, que s’adreça a una colla de nois i noies asseguts en fileres de pupitres, Ben bé com fa cent anys. Qualsevol dada que el mestre els reveli, la podran trobar fàcilment als seus terminals digitals en qüestió de segons, però la fórmula del docent que deixa anar la lliçó als alumnes sense parar-se a pensar com són, com senten, ni com reben aquesta informació que els proporciona, continua sent la que domina la majoria de centres educatius." (cap. 3)

Cinquena sessió: La classe al carrer

Avui hem sortit fora de l'aula per fer la classe, la hem realitzat al carrer. Semblava que tornéssim cert temps enrrere i forméssim part d'aquella mobilització contra les retallades en l'educació.

Aquesta ha consistit en realitzar la lectura de certs articles inspiradors per als nostres projectes. En el meu cas en concret han estat molt clarificadors, ja que gràcies a la lectura d'aquest, he pogut veure quin era el següent pas que he de realitzar respecte al projecte.

Un dels articles m'ha donat la idea de passar un qüestionari als alumnes per tal de veure quin es el seu punt de vista sobre alguns aspectes en concret. En un dels articles he llegit que existeix ja un sistema que mesura la innovació que es porta a terme en el centre educatiu. Aquest funciona responent unes preguntes de tipus likert i avalua el grau de coneixement i de funcionament de la innovació.

En aquest articles he pogut llegir fragments de Mª J. Latorre Medina i diversos articles de l'Aula d'innovacions educatives. En aquest articles vaig destacar també diversa bibliografia interessant com ara els següents llibres: 

• Bolivar, A. "Estrategias de enseñanza en el aula" 
• Sevillano, M.L. didàctica en el S.XXI 
• Stevens, R.J. "Why do educational innovations come and go?"

Quarta sessió: Llorens Largo

Hola a tots:

Avui hem llegit un document sobre els indicadors d'innovació docent. La lectura d'aquest article ha fet que ens realitzessin diverses preguntes; com ara, quina és la necessitat d'innovar en el dia a dia del professorat. Platejant-nos aquesta pregunta hem vist que la innovació no només es realitzaria incorporant les noves metodologies en l'aula, sinó que a més a més en canviar la metodologia que aquests utilitzen.

La lectura d'aquest article m'ha despertat una intriga, no pas concreta, però si una intriga de com es podria canviar aquest fet. Navegant per la xarxa he trobat un blog d'en Faraón Llorens Largo. Ell ens explica que en els congressos ja es diu que s'ha de dur a terme una nova metodologia educativa, però si ni tan sols en aquests canvia, com ha de canviar en les aules. En aquest article, explica la importància de centrar la conferència als conferenciants i no en els ponents.

Tercera sessió: INNOVA amb TIC

Avui sens ha plantejat la primera edició del premi INNOVA amb TIC 2012. Aquest concurs és una juguesca que han proposat els professors per dur a terme els projectes d'una manera més engrescadora. INNOVA ha estat creada per les dues assignatures que involucren aquest projecte; d'aquesta manera presentarem un únic projecte. Aquest, això si, haurà de ser totalment complet per que serà avaluat per un jurat i haurà de complir les premisses de les dues assignatures.

Per seguir motivant-nos més i engrescant-nos en la presa del projecte, hem vist vídeos de projectes innovadors que s’han realitzat. En ells es plantejava els canvis de metodologia en les aules. Com en el professor ja no recau tot el pes de l’acció sinó que es converteix en un coach; com també que el rol principal de l’acció l’han de desenvolupar els alumnes.

Un d'ells és el que us presentem a continuació:

Per altra banda també ens hem plantejat la importància que ha de recaure en l’equilibri del projecte pel que fa a les Tic i la matèria.  Hem de comprendre que cada assignatura té una matèria establerta i estiguem o no d'acord en com funciona el sistema aquesta matèria té uns objectius a assolir i les Tic ha de ser una facilitadora per tal de que els alumnes assoleixin aquest objectius i no pas que entorpeixi la tasca dels alumnes.

La següent gran qüestió que ens plantegem és l’avaluació del projecte. Hem de tindre en compte que aquesta forma part de l’aprenentatge dels alumnes. En aquesta hem d'avaluar diversos factors o elements que han estat presents en el procés d'avaluació, es a dir, els continguts de la matèria en si que s’han assolit, es cert, però també hem d'avaluar els continguts complementaris, aquells que han assolit utilitzant programes i eines que no coneixien. També hem d'avaluar com s’han aplicat cada una de les noves tecnologies que s’han posat al abast dels alumnes i quin ús li han donat ells a cada una d'aquestes.

Finalment hem llegit un article anomenat:

“¿Qué es la nueva cultura delaprendizaje?”

Aquest ha estat publicat en la web maestrosdelweb. Hem conegut aquesta web, com també la web de Desing for change, on els alumnes poden motivar-se per canviar aquelles parts del seu entorn que no els hi agrada. També la plataforma de la Generalitat anomenada CESIRE, com la pagina web de XTEC dedicada a la Innovació.

Com a conclusió de la sessió d’avui hem extret que participar en una convocatòria de projectes es tan o més important que conèixer els altres projectes que es presenten, conèixer les perspectives de cada un, l’evolució i els medis per compartir-los. 

Segona sessió: Analitzem projectes

La classe d'avui començava des d'un plantejament diferent al de l’altre dia. Avui havíem d'haver buscat cada un de nosaltres un projecte d'innovació educativa.

El projecte que he dut jo es titula “La màquinadel temps”. Aquest es realitza a Vilafranca del Penedès. Aquest projecte consisteix en aprendre la història de l’arquitectura aplicant una pedagogia activa mitjançant les TIC. Aquest fet, el de cercar cada un de nosaltres un projecte i posar-lo en comú en ha servit per conèixer moltes realitats i plantejar-nos diverses preguntes respecte als reptes educatius que el sistema  pot assolir.

Un dels projectes tractava sobre les universitats obertes. Aquest ens plantejava diverses preguntes, des de unes ben senzilles fins a d'altres que impliquen un canvi molt gran en la nostra manera de realitzar els estudis actualment. El canvi existeix, voldrà dir això doncs que en un futur no massa llunyà no existiran les universitats com les coneixem ara? Seguidament hem pogut comparar diferents punts de vista. Ha estat aquesta la manera en la que hem pogut veure des de diferents punts de vista, el que significa la innovació per a professionals fora del camp de l’educació. Aquest altre punt de vista ha provocat que ens plantegéssim diverses preguntes respecte els projectes plantejant com son:

1.      Quin problema examina el projecte?

2.      Què és el que no dona per fet?

3.      Quin tipus d'experimentació elabora?

4.      Es qüestiona alguna cosa?

5.      Quines noves respostes aporta?

El fet de plantejar-nos aquestes preguntes ens ha ajudat a veure les mancances que poden sorgir de la posada en pràctica dels projectes. En pràcticament tots es qüestionen les metodologies, les aportacions i la participació.

Aprofitem aquesta entrada per presentar-vos la plataforma Udacity: